divendres, 10 de juny del 2011
divendres, 25 de febrer del 2011
Recomanaria el llibre a....
Recomanaria un llibre a...
Informa sobre les dades del llibre:
Autor:
Daniel Defoe
Títol:
ROBINSON CRUSOE
Editorial:
Castellnou
Any de publicació:
divendres 30 de novembre de 2007
Biografia de l’autor:
http://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Defoe
Gènere:
El gènere d’aquesta història és d’aventures.
Sinopsi:
Robinson Crusoe, el protagonista, naufraga en una illa i passa per una sèrie d’aventures i finalment el salven de l'illa.
Robinson Crusoe és una de les més conegudes novel•les d'aventures. Explica la història d'un Home que va naufragar a prop d'una illa deserta i va passar-hi més de vint anys. El protagonista ha de començar a viure pràcticament des de zero, enfronta als desafiaments de la vida salvatge ia la terrible càrrega de la soledat.
Sembla que Defoe es va inspirar en un cas real: la història del mariner escocès Alexander Selkirk, que va ser abandonat en una illa propera a la costa de Xile (que avui es diu «illa Robinson») i va aconseguir sobreviure durant cinc anys, fins que va ser rescatat.
Explica per què el vas triar:
El vaig triar perquè vaig veure la història en la televisió i em va agradar molt i llavors a l’hora de la biblioteca vaig veure el llibre i el vaig agafar per llegir-lo.
Valoració personal:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’agrada el tema de l'aventura i també perquè vaig veure una sèrie per la televisió i em vaig interessar molt per aquest tema.
Recomanació del llibre:
Recomanaria aquet llibre a tots els nois i noies que els agradin el llibres d’aventura.
http://firex21.com/img/productos/9788498046847.gif
dilluns, 14 de febrer del 2011
Sortida a Barcelona!
Sortida a Barcelona
va començar el 1/02/2011 quant anàvem al museu de historia el nois i noies de segon d’ ESO.
El primer que vam fer es anar al metro i parar-nos en passeig de gracia. Quan vam sortir del metro, la professora ens va explicar que importava el passeig de gracia. Aleshores vam anar a esmorzar a una gran plaça que n’hi havia molts coloms. Després vam anar a un lloc a esperar la filla de la Dolors sabater al costat de una església.
Per acabar la ruta per Barcelona vam anar a veure la muralla de Barcelona.
Després de veure la muralla de Barcelona vam anar a veure una església gòtica.
Aleshores vam anar cap al museu de historia de Barcelona.
De primer la guia es va presentar. Aleshores vam anar cap dins del museu a explicar-nos com era Barcelona el segle XII - XIII.
A Continuació vam anar a veure un vídeo de com s’espandia la ciutat.
Aleshores vam anar a veure una església gòtica. I finalment ens vam anar cap al metro.
dijous, 20 de gener del 2011
El racó preferit del meu cos
Algunes vegades em quedo a pensar què faria jo sense les meves mans, perquè si no tingués mans no podria ser el que a mi m’agrada, o no podria agafar cap de les coses del meu voltant o fins i tot no podria donar la mà als meus amics.
Sense les meves mans no podria jugar al futbol des de la meva posició i no podria aconseguir el meu gran somni,”No podria ser porter” .Una altra cosa que no podria fer és “cuinar”.No podria ajudar a la meva mare o fer-me el sopar.
dilluns, 10 de gener del 2011
El meu nom
Ara escriure un text explicant com em sento amb el meu nom, si n’estic satisfet i m’agrada o pel contrari, si me l'he canviat o modificat, qui el va triar...
Em sento molt identificat amb el meu nom perquè m’agrada moltíssim i també estic molt satisfet per la elecció dels meus pares.
Mai de la meva vida em canviaria aquest nom perquè em coneix molta gent amb el nom de Robert i s’embolicarien molt o potser no sabrien qui sóc.
A vegades amb el amics i amigues ens posem malnoms. Aquests es poden aconseguir tenint confiança amb algun amic o amiga teva. Si no hi ha prou confiança es poden produir mals entesos.
El meu nom porta una T al final “Robert”, jo per exemple no el pronuncio perquè costa una miqueta.
El meu nom Robert és un nom propi masculí d'origen germànic format per les paraules Hrod i beraht que signifiquen "fama" i "brillant", respectivament. Després d’haver-ne utilitzat en major mesura en l'Europa continental, va entrar a Anglaterra a través dels Normandos.