divendres, 25 de febrer del 2011

Recomanaria el llibre a....


Recomanaria un llibre a...
Informa sobre les dades del llibre:
Autor:
Daniel Defoe
Títol:
ROBINSON CRUSOE
Editorial:
Castellnou
Any de publicació:
divendres 30 de novembre de 2007
Biografia de l’autor:
http://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Defoe
Gènere:
El gènere d’aquesta història és d’aventures.

Sinopsi:
Robinson Crusoe, el protagonista, naufraga en una illa i passa per una sèrie d’aventures i finalment el salven de l'illa.

Robinson Crusoe és una de les més conegudes novel•les d'aventures. Explica la història d'un Home que va naufragar a prop d'una illa deserta i va passar-hi més de vint anys. El protagonista ha de començar a viure pràcticament des de zero, enfronta als desafiaments de la vida salvatge ia la terrible càrrega de la soledat.
Sembla que Defoe es va inspirar en un cas real: la història del mariner escocès Alexander Selkirk, que va ser abandonat en una illa propera a la costa de Xile (que avui es diu «illa Robinson») i va aconseguir sobreviure durant cinc anys, fins que va ser rescatat.

Explica per què el vas triar:
El vaig triar perquè vaig veure la història en la televisió i em va agradar molt i llavors a l’hora de la biblioteca vaig veure el llibre i el vaig agafar per llegir-lo.
Valoració personal:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’agrada el tema de l'aventura i també perquè vaig veure una sèrie per la televisió i em vaig interessar molt per aquest tema.
Recomanació del llibre:
Recomanaria aquet llibre a tots els nois i noies que els agradin el llibres d’aventura.

http://firex21.com/img/productos/9788498046847.gif

dilluns, 14 de febrer del 2011

Sortida a Barcelona!



Sortida a Barcelona

va començar el 1/02/2011 quant anàvem al museu de historia el nois i noies de segon d’ ESO.

El primer que vam fer es anar al metro i parar-nos en passeig de gracia. Quan vam sortir del metro, la professora ens va explicar que importava el passeig de gracia. Aleshores vam anar a esmorzar a una gran plaça que n’hi havia molts coloms. Després vam anar a un lloc a esperar la filla de la Dolors sabater al costat de una església.

Per acabar la ruta per Barcelona vam anar a veure la muralla de Barcelona.

Després de veure la muralla de Barcelona vam anar a veure una església gòtica.

Aleshores vam anar cap al museu de historia de Barcelona.

De primer la guia es va presentar. Aleshores vam anar cap dins del museu a explicar-nos com era Barcelona el segle XII - XIII.

A Continuació vam anar a veure un vídeo de com s’espandia la ciutat.

Aleshores vam anar a veure una església gòtica. I finalment ens vam anar cap al metro.

dijous, 20 de gener del 2011

El racó preferit del meu cos

Les mans:



Algunes vegades em quedo a pensar què faria jo sense les meves mans, perquè si no tingués mans no podria ser el que a mi m’agrada, o no podria agafar cap de les coses del meu voltant o fins i tot no podria donar la mà als meus amics.
Sense les meves mans no podria jugar al futbol des de la meva posició i no podria aconseguir el meu gran somni,”No podria ser porter” .Una altra cosa que no podria fer és “cuinar”.No podria ajudar a la meva mare o fer-me el sopar.

dilluns, 10 de gener del 2011

El meu nom


el meu nom
Ara escriure un text explicant com em sento amb el meu nom, si n’estic satisfet i m’agrada o pel contrari, si me l'he canviat o modificat, qui el va triar...

Em sento molt identificat amb el meu nom perquè m’agrada moltíssim i també estic molt satisfet per la elecció dels meus pares.
Mai de la meva vida em canviaria aquest nom perquè em coneix molta gent amb el nom de Robert i s’embolicarien molt o potser no sabrien qui sóc.
A vegades amb el amics i amigues ens posem malnoms. Aquests es poden aconseguir tenint confiança amb algun amic o amiga teva. Si no hi ha prou confiança es poden produir mals entesos.
El meu nom porta una T al final “Robert”, jo per exemple no el pronuncio perquè costa una miqueta.
El meu nom Robert és un nom propi masculí d'origen germànic format per les paraules Hrod i beraht que signifiquen "fama" i "brillant", respectivament. Després d’haver-ne utilitzat en major mesura en l'Europa continental, va entrar a Anglaterra a través dels Normandos.

dilluns, 22 de novembre del 2010

10 moments de felicitat


1.Aquells ullets negres, com a un pelutchet ple de vida i de felicitat, quan em donava uns petos grandíssims.

2. S’hem paralitza el cor quan la beix passejar pel meu costat.

3. Em entra una felicitat grandíssima quan beix el resultat del meu esforç.

4. Es la meva vida, sempre que jugo em canso, a vegades em faig mal però se que quan tinc un baló als meus peus ningú empren la felicitat.

5. Es lo millor de la meva vida, quan hi ha d’una vegada puc estar relacsat de l’escola.

6. Sense ells i elles jo no soc res , em fem bromes , ens o passem bé i sempre juguem.

7. Fa fred però sempre ens aixequem molt dora, es un moment de felicitat per als petits. Desprès es posen a jugar amb les seves coses i senten molta felicitat.

8. Em sec al sofà, Baix veure’n els programes de televisió que donen em quedo embovat i ningú em pot moure.

9. Es el meu dia, tots em diuen el mateix però quan arribeu a casa soc el únic que es “vip” .

10. Es un petit descans però s’anota, en aquets dies jugo els meus partits, descanso i em relacso de l’escola però quan s’acaba sem va la felicitat.